dijous, 6 de juny del 2013
dimecres, 5 de juny del 2013
Time lapse del desert del Namib
El Namib és un desert que s'exten al llarg de la costa de Namibia. Namib significa "enorme" en la llengua nama. Esta considerat com el desert més antic del món i potser també el més extrany.
Aquí us deixo un vídeo time lapse de Matthew Hood
NAMIB GRAND Trailer from HoodVisuals on Vimeo.
Aquí us deixo un vídeo time lapse de Matthew Hood
NAMIB GRAND Trailer from HoodVisuals on Vimeo.
dilluns, 3 de juny del 2013
Parc Nacional de Yala, santuari de vida animal
![]() |
| Txemapamundi |
El paisatge és preciós, alternant boscos, aiguamolls, etc i en alguns moments sembla que t'hagis transportat a l'Africa.
Podem trobar la població més gran de lleopards del món, i encara que avistar-los és molt difícil, vam tenir la sort de veure un de ben a prop: ens va creuar per davant de la pick-up!!. Quina emoció!!
També podem trobar cocodrils, cérvols, xacals, búfals, tot tipus d'aus i elefants.
Aquest dia ens vam aixecar molt aviat, sobre les 5.00 de la matinada, ens van recollir a l'hotel amb una pick-up per arribat aviat al parc que obre a les 6.30h, ja que el millor moment per observar els animals és la primera hora del matí o a l'última de la tarda. Teniem per davant unes 6 hores de safari.
Un dels moments a recordar, va ser quan un elefant va entrar al nostre jeep buscant menjar... i ho va aconseguir!... ens va deixar sense esmorzar..
![]() |
| Txemapamundi |
divendres, 31 de maig del 2013
Un espanyol a la cort de Tamerlán
Recopilant llibres sobre la ruta de la Seda he trobat el viatge d'un espanyol Ruy Gonzalez de Clavijo que va arribar a Samarcanda (actual Uzbekistán). Relata les seves aventures al llibre "Embajada a Samarcanda" ( escrit l'any 1406, es considerat el primer llibre de viatges en castellà).No es tan conegut com Marco Polo però va encapçalar un viatge per ordre del rey Enrique III per establir una aliança amb Tamerlán contra els turcs.
Va partir del Port de Santa Maria (Cadis) fins Constantinopla (Estambul) i desprès per terra travessant Irak, Iran per acabar finalment a Samarcanda on es trobava la cort de Tamerlán i on es va establir com a embaixador
dijous, 30 de maig del 2013
El mal d'alçada
El mal d'alçada o mal de muntanya agut (MAM) és una síndrome que es caracteritza per un conjunt de símptomes que poden aparèixer al llarg de les hores quan les persones estan exposades a una altitud elevada.
També es coneix amb el nom de soroche (Perú i Ecuador), yeyo (Colòmbia) o apunamiento (Argentina)
Sol apareixer a partir dels 2.500 m i a partir dels 7500 m comença l'anomenada Zona de la mort, on sol es pot romandre durant algunes hores.
Per què sol passar?
A mesura que pugem sobre el nivell del mar disminueix la pressió atmosfèrica i la pressió parcial de l'oxigen que respirem, això vol dir que inspirem menys oxigen i es produeix l'hipòxia o falta d'oxigen a la sang. En casos greus pot causar Edema pulmonar (líquid als pulmons) i Edema cerebral (líquid al cervell).
Els símptomes inicials són: mal de cap, vòmit, insomni, falta de gana, esgotament físic.......
Si anem de turisme a zones d'altitud elevades: Peru, Bolivia, Nepal, Tibet, etc..tenim que aclimatar-nos, que no es més que el procés pel cual el nostre cos s'adapta a les noves condicions d'altura (produint més glòbuls vermells per optimitzar el transport d'oxigen)
Quins consells hem de seguir?
Tenim que hidratar-nos, beure molt aigua encara que no tinguem sed.
Evitar l'alcohol i el tabac, els tranquil·litzants i/o somnífers
Ingerir pocs aliments, preferentment carbohidrats, menjars rics en sucres i fàcilment digeribles.
Portar roba d'abric.
Prendre paracetamol
Hi ha una regla entre els alpinistes:
"beber antes de tener sed, comer antes de tener hambre, abrigarse antes de tener frío y descansar antes del agotamiento"
També es coneix amb el nom de soroche (Perú i Ecuador), yeyo (Colòmbia) o apunamiento (Argentina)
Sol apareixer a partir dels 2.500 m i a partir dels 7500 m comença l'anomenada Zona de la mort, on sol es pot romandre durant algunes hores.
Per què sol passar?
A mesura que pugem sobre el nivell del mar disminueix la pressió atmosfèrica i la pressió parcial de l'oxigen que respirem, això vol dir que inspirem menys oxigen i es produeix l'hipòxia o falta d'oxigen a la sang. En casos greus pot causar Edema pulmonar (líquid als pulmons) i Edema cerebral (líquid al cervell).
Els símptomes inicials són: mal de cap, vòmit, insomni, falta de gana, esgotament físic.......
Si anem de turisme a zones d'altitud elevades: Peru, Bolivia, Nepal, Tibet, etc..tenim que aclimatar-nos, que no es més que el procés pel cual el nostre cos s'adapta a les noves condicions d'altura (produint més glòbuls vermells per optimitzar el transport d'oxigen)
Quins consells hem de seguir?
Tenim que hidratar-nos, beure molt aigua encara que no tinguem sed.
Evitar l'alcohol i el tabac, els tranquil·litzants i/o somnífers
Ingerir pocs aliments, preferentment carbohidrats, menjars rics en sucres i fàcilment digeribles.
Portar roba d'abric.
Prendre paracetamol
Hi ha una regla entre els alpinistes:
"beber antes de tener sed, comer antes de tener hambre, abrigarse antes de tener frío y descansar antes del agotamiento"



















