El mal d'alçada

El mal d'alçada o mal de muntanya agut (MAM) és una síndrome que es caracteritza per un conjunt de símptomes que poden aparèixer al llarg de les hores quan les persones estan exposades  a una altitud elevada.
També es coneix amb el nom de soroche (Perú i Ecuador), yeyo (Colòmbia) o apunamiento (Argentina)


Sol apareixer a partir dels 2.500 m i a partir dels 7500 m comença l'anomenada Zona de la mort, on sol es pot romandre durant algunes hores.

Per què sol passar?

A mesura que pugem sobre el nivell del mar disminueix la pressió atmosfèrica i la pressió parcial de l'oxigen que respirem, això vol dir que inspirem menys oxigen i es produeix l'hipòxia o falta d'oxigen a la sang. En casos greus pot causar Edema pulmonar (líquid als pulmons) i Edema cerebral (líquid al cervell).

Els símptomes inicials són: mal de cap, vòmit, insomni, falta de gana, esgotament físic.......

Si anem de turisme a zones d'altitud elevades: Peru, Bolivia, Nepal, Tibet, etc..tenim que aclimatar-nos, que no es més que el procés pel cual el nostre cos s'adapta a les noves condicions d'altura (produint més glòbuls vermells per optimitzar el transport d'oxigen)

Quins consells hem de seguir?

Tenim que hidratar-nos, beure molt aigua encara que no tinguem sed.
Evitar l'alcohol i el tabac, els tranquil·litzants i/o somnífers
Ingerir pocs aliments, preferentment carbohidrats, menjars rics en sucres i fàcilment digeribles.
Portar roba d'abric.
Prendre  paracetamol

Hi ha una regla entre els alpinistes:
"beber antes de tener sed, comer antes de tener hambre, abrigarse antes de tener frío y descansar antes del agotamiento"